Home   Blog   A LA SORRA I A LA ROCA (#conteamagat 3)

A LA SORRA I A LA ROCA (#conteamagat 3)

Mahmut i Alí estaven tan assedegats i cansats que veien miratges en les dunes groguenques del desert d’Aràbia. Feia tres dies que caminaven sense descans. Tan sols tenien unes poques hores per conciliar el son, i el fred de la nit era tan intens que els obligava a tapar-se bé amb els seus mantells colrats. En canvi, durant el dia la calor els sufocava.

- Mira, Mahmut, germà meu, un oasi de palmeres amb dàtils sucosos i aigua fresca! –va exclamar l’Alí amb uns ulls totalment enrogits per la febre.

- No, Alí, germà meu. No és un oasis, és el teu desig de set. No hi ha palmeres ni dàtils ni aigua; només hi ha sorra i calor, molta calor.

- No, Mahmut, germà meu. Al·là ens ha preparat un banquet. Només hem d’apropar-nos per menjar i beure. Anem-hi corrents, Mahmut!

- Escolta’m, Alí, germà meu, no et preocupis. Al·là ens estima molt, però vol que caminem encara un bon tros fins que arribem a la ciutat més propera. Allà menjarem i beurem i descansarem a l’ombra dels tendals de pèl de camell.

L’Alí, obsessionat amb la seva al·lucinació, va començar a colpejar en Mahmut, i aquest es va defensar com va poder. Li sagnava el nas, la pell se li va omplir de morats i tenia un ull inflat. Eren algunes conseqüències de la violència amb la qual l’irat Alí l’havia estomacat.

Quan va aconseguir separar-se d’ell, es van allunyar una mica i lentament, amb el dit índex de la ma dreta, va escriure a la sorra: Avui el meu germà Alí m’ha pegat.

S’ajagueren en els seus mantells colrats. Poc va dormir en Mahmut aquella nit pel mal que li feien els cops que havia rebut. També l’Alí es va despertar sovint, inquiet pel malson de la pallissa que havia clavat al seu germà.

Al matí següent van prosseguir la marxa.

images

- Mira, un oasi de palmeres amb dàtils sucosos i aigua fresca! –va exclamar l’Alí.

- No, Alí, germà meu. No és u oasis, és el teu desig de set. No hi ha palmeres ni dàtils ni aigua; només hi ha sorra i calor, molta calor.

Però aquesta vegada l’Alí tenia raó i en Mahmut s’equivocava: un llac esplèndid amb unes palmeres fecundes, que feien una ombra reconfortant, els esperava allà on l’horitzó ajunta el desert amb el cel. Van córrer tant com van poder. En Mahmut, més veloç, va arribar-hi el primer i es va llançar a l’aigua com si se l’hagués de beure tota, tota. Més, ai!, no es va adonar que el llac era més fondo del que es pensava.

- Socors, ajuda’m, Alí, germà meu, que m’ofego!

Alí va arribar-hi panteixant, va trencar una branca d’una palmera jove, es va agafar al tronc amb el seu cinturó i, allargant els braços i acostant-li la branca, va aconseguir que en Mahmut s’hi agafés i pogués aconseguir la riba salvadora.

Van calmar la set amb aigua fresca, van sadollar la fam amb la fruita dolça de les palmeres i van reposar a l’ombra perquè l’ardor del dia no els cremés.

Quan el sol queia per ponent, en Mahmut va agafar una pedra punxeguda i dura, es va atansar a una roca de la riba del llac i va gravar-hi al damunt amb uns traços profunds: Avui el meu germà Alí m’ha salvat.

- Mahmut, amic i germà meu, per què has escrit abans al damunt de la sorra Avui el meu germà Alí m’ha pegat i ara sobre la roca Avui el meu germà Alí m’ha salvat?

- Perquè el que he escrit al damunt la sorra el vent ho esborrarà ben aviat, potser ja no existeix. Però el que he escrit a la roca, res ni ningú no ho podran esborrar mai més. Aquella nit en Mahmut i l’Alí van dormir plàcidament coberts amb els seus mantells colrats.

CONTE POPULAR ÀRAB

 
  • Calendar icon 2 octubre, 2016
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*