Home   Blog   Catorzè #conteamagat

Catorzè #conteamagat

ELS CECS I L’ELEFANT

Els habitants d’una vila anomenada Tegor, a l’extrem més oriental de l’Índia, mai no havien vist un elefant. Només havien sentit el seu nom i cadascú se l’imaginava a la seva manera.

Als afores del poble vivia un grup de cecs que, agermanats per la falta de visió s’ajudaven els uns als altres. Ells també havien sentit a parlar de l’elefant i en les nits caloroses de l’estiu conversaven sobre el misteriós animal.

- Llàstima que no hi hagi elefants pels nostres boscos! –es deien-. Si n’hi hagués encara que només fos un, afortunadament sortiríem de dubtes i sabríem del cert com és aquest prodigiós animal.

Però un matí, un elefant que s’havia perdut de la seva bandada es va apropar als camps que envoltaven Tegor. Quan la notícia va arribar als vilatans, aquests es van afanyar a atansar-se al lloc per on corria errant l’elefant.

Sabedors del desig dels cecs, els caps del poble van tenir la feliç idea d’oferir-los l’oportunitat de ser els primers a reconèixer els paquiderms amb el tacte, ja que no ho podien fer amb la vista. Van escollir els sis més vells i savis. Amb molta cura van aprofitar uns instants en què l’elefant estava calmat i s’empassava matolls d’herba fresca ben gruixuts que els camperols li proporcionaven, i s’hi van acostar un rere l’altre per palpar-lo, perquè si ho haguessin fet tots alhora haurien espantat l’animal.

El primer va allargar el braç i la seva mà va tocar la voluminosa panxa de l’animal. Va tornar amb els ses companys i els va dir:

- Ja sé com és aquest animal sorprenent: és com una paret ferma i dura, d’una consistència de roca; és un mur impenetrable i poderós. Un exèrcit s’hi estavellaria.

Després si va atansar el segon cec i el palmell de la seva mà va topar amb la pota de l’elefant. Va passar la mà de dalt a baix, va palpar-la bé i va exclamar:

- Estàs equivocat, germà. És com un arbre robust, d’un tronc ample i d’escorça peluda. Poques vegades he trobat al bosc un arbre com aquest. Ha de ser centenari.

Elefant_(2)

El tercer cec, inquiet per tocar aquell ésser meravellós, ja era al costat de l’animal. Li va acaronar un ullal i va dir:

- Però que dieu, companys? És l’arma més terrible que hi hagi hagut mai. Mai hauria imaginat una llança tan potent i afilada. Només un gegant la podria agafar, i traspassaria l’armadura més colossal. Ningú resistirà aquesta escomesa.

El quart cec, desconcertat per les paraules del seus amics, va voler sortir de dubtes i va resseguir amb les seves mans l’orella de l’animal. De seguida va exclamar:

- Com és possible tant d’error en persones tan sàvies? És com un ventall majestuós amb el qual un rajà riquíssim es ventaria per treure’s la calor sufocant. És ferm i flexible, ondulant i tou.

El cinquè, sumit en un mar de dubtes, es va acostar lentament a l’animal i va agafar-li la trompa:

- Quin horror! –va cridar espantat-; no havia tocat una serp d’aquesta mida en tota la meva vida. És flexible i gruixuda, enorme. La seva boca esbufega i deixa anar un alè ardent i pudent.

És com una de les serps més grans de l’Índia i potser del món sencer.

Finalment, el sisè cec, ple de confusió, va agafar amb les mans la cua de l’elefant i va sentenciar amb aplom:

- Ho tinc clar, germans, és com una corda per agafar els vaixells més pesats o els cavalls més salvatges o els bous més forçuts. Ni el sabre de fulla trempada la podria tallar. És una corda teixida de molts caps, si tenim en compte el seu extrem desfilat amb què s’acaba.

Si els sis cecs no haguessin estat tan savis potser s’haurien barallat per defensar cadascú la seva opinió.

El santó de la vila de Tegor els va haver d’explicar que cadascun havia copsat una part de la realitat. Tots tenien raó i calia que unissin els seus punts de vista per aconseguir entre tots la imatge completa de l’elefant.

FAULA DE L’ÍNDIA

 
  • Calendar icon 5 març, 2017
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*