Home   Blog   DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU (8)

DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU (8)

EL LABERINT

Aquell dissabte el pare va donar una sorpresa a la família. Sense dir on els portava, anaren a agafar el tren per dirigir-se a una ciutat propera d’on vivien ells.

Al cap d’una estona varen arribar a un laberint construït a base de xiprers perfectament alineats, ben retallats en les seves capçades i molt frondosos. Un cop van arribar a l’entrada, els pare els va dir:

- Hem vingut a fer un joc que consisteix en entrar en aquest laberint i sortir-ne.

Va posar els punts sobre les is explicant quines eren les normes del joc.

Sortiren en parelles: una de les filles amb la mare i, l’altra filla, amb el pare. L’objectiu era clar: trobar la sortida. No calia córrer perquè no es tractava de veure qui arribava abans. No era una cursa.

En primer lloc va sortir la parella formada per la Rosa i la mare. I després, al cap de tres minuts, la Margarida i el pare. Van deixar aquest temps de separació per tal d’evitar que es poguessin trobar.

La Rosa i la mare van iniciar el recorregut. La nena estava entusiasmada. Era la primera vegada que entrava en un laberint. De seguida van trobar diverses bifurcacions i, per tant, van haver de prendre les primeres decisions sobre per quin dels camins continuaven. I seguiren caminant, a vegades trobaven camins sense sortida i calia desfer el camí i buscar una nova opció.

La segona parella va sortir passat els tres minuts. Per la Margarida també era la primera vegada que entrava en un laberint. Ella mirava amb cert temor els diversos camins. El pare la va motivar per a què fos ella que el dugués a la sortida.

Cada parella feia camí amb més o menys sort. A voltes donant cercles a un mateix indret. Aquell laberint tenia les seves dificultats però era possible trobar la sortida, és clar que sí.

20160326_125617[1]

En alguns moments, els quatre van sortir a carrera i preguntaven a altres persones que també jugaven en el laberint si sabien per on quedava la sortida. Tot i que era més complicat del que semblava, estaven gaudint moltíssim.

Finalment, una de les parelles va trobar la sortida. Sense adonar-se, havia passat més de mitja hora des que van iniciar el recorregut. La Rosa estava contenta per haver aconseguit la fita.

Cinc minuts més tard, va sortir la segona parella: la Margarida i el pare. Els dos molt somrients i contents de retrobar-se amb la Rosa i la mare.

El pare els va preguntar com s’ho havien passat. Les nenes respongueren que molt bé tot i que no havia estat fàcil trobar els camins correctes. El pare els digué: després de l’esforç, al cul del sac es troben les engrunes.

 


 

FRASES FETES UTILITZADES:

* Posar els punts sobre les is: puntualitzar.

* Al cul del sac es troben les engrunes: a la fi d’una acció hom veu el resultat.

* Sortir a carrera: anar a trobar algú.

* Fer camí: caminar.

 

CONTES PER A CRÉIXER
Toni Massagué i Casals
Diumenge 27 de març de 2016

 

 
  • Calendar icon 27 març, 2016
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*