Home   Sin categoría   DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU (1): EL GAMARÚS

DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU (1): EL GAMARÚS

L’Albert era un jove diferent, sovint sobtava la seva manera de fer i de pensar. En el poble tothom l’anomenava “El gamarús”. Ell s’havia acostumat que el nombressin així. I la gent, mica en mica, anava oblidant el seu nom real.

El Gamarús vivia sol, els pares havien mort quan ell tenia vint anys. A casa seva disposava d’un hort i unes corts on hi tenia bestiar. Collia força verdura i la venia als veïns; tenia bones gallines ponedores i una vaca que l’abastava de llet. Anava fent.
Un dia de primavera, mentre era casa seva, va ploure a semalades. El noi no recordava una pluja d’aquelles característiques, mai havia vist caure aquelles cortines d’aigua que feien feredat. Ràpidament, l’horror s’apoderà d’ell. La planta alta de la casa, on ell vivia, va començar a inundar-se i veloçment va començar a filtrar-se aigua cap a les corts. De seguida va pensar en els seus animals, va baixar i va obrir la porta de l’estança per a què els animals sortissin fora ja que no volia que morissin ofegats. Els va enviar, però a una situació pitjor: a fora l’aigua endimoniada estava acompanyada per grans llums enlluernadores i trons esgarrifosos. Els animals van fugir espantats qui sap on!

Pobre Albert, era més curt que una cua de conill. Va fer sortir els seus animals i es va ficar de peus a la galleda. Els va perdre tots.

 

Frases fetes utilitzades:

– Ficar-se de peus a la galleda: dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit, del tot inoportuna.

– Ésser més curt que una cua de conill: tenir poca intel·ligència, ésser molt curt.

– Ploure a semalades: ploure molt fort, a bots i barrals.

 

CONTES PER A CRÉIXER
Toni Massagué i Casals
Dimarts 8 de desembre de 2015

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*