Home   Blog   Dissetè #conteamagat: “LA JORDINA I LA ROSA”

Dissetè #conteamagat: “LA JORDINA I LA ROSA”

A aquella nena de nou anys, li agrada molt passejar per un gran parc que hi havia a la ciutat on vivia. Per a ella, anar-hi era com submergir-se en una vall paradisíaca en la que gaudia de l’esplèndida vegetació que hi habitava. Parava molt bé l’orella per no perdre’s cap trinar dels ocells que gaudien, com ella, d’aquell indret meravellós.

Un dia va veure un roser carregat de desenes de flors i s’hi va apropar per observar-les. D’entre les moltes flors que engalanaven aquell arbust fort i espinós, en destacava una que li va cridar l’atenció. I no pas per què fos la més bonica de totes, ans el contrari, el seu color era més aviat poc lluent, però va veure que en els seus pètals, en cada un d’ells, s’apreciaven coses que no acabava de desxifrar. Potser amb una lupa ho podria veure millor, va pensar la Jordina. Però no en portava cap a sobre, però sí que a casa seva en tenia una. De seguida va tenir una temptació: arrencar aquella flor i anar a corre-cuita cap a casa. Ella sabia que no s’han d’arrencar flors d’un parc, si tothom que hi anés a passejar ho fes, el parc es quedaria orfe de flors i no seria tan bell.

Va rumiar un parell de minuts, i les ganes de saber que amagaven aquells pètals misteriosos va poder més que el seu civisme. I, amb molta cura per no punxar-se, va arrencar aquella flor i va córrer de pressa cap a casa seva. De seguida la va posar en una florera amb aigua.

Tot seguit va anar a cercar la lupa. Amb prou feines la va trobar. La Jordina no era massa endreçada. Quan la va trobar, va córrer cap el menjador que és on havia deixat la rosa. Es va apropar la lupa al seu ull dret i va observar amb molta atenció un d’aquells pètals. I quina sorpresa va ser la seva: en aquell primer pètal hi va veure un noi que estava captiu dins d’una cova fosca i humida. A pocs metres de la gàbia on estava tancat es veia un senyor amb un curiós objecte que coronava el seu cap, feia cara de tenir pocs amics. Qui deu ser aquest noi i aquest senyor? -es preguntava la Jordina.

Va decidir observar un segon pètal: es va apropar a la rosa i va separar-ne un altre. Va acostar novament la lupa i el que ara va veure va ser un gran animal que volava. Semblava que buscava alguna cosa. Quin animal tan curiós, treia bombolles de sabó pels dos grans forats que tenia al nas. En un tercer pètal va veure com aquell ésser fantàstic amb cara de bona persona, anava de poble en poble i preguntava a la gent alguna cosa. Era clar que l’animal buscava alguna cosa.

background with red roses

En un quart pètal va veure com una noia parlava amb aquella mena de drac i, aquest, es posava molt content. De seguida, el drac va convidar la noia a pujar sobre la seva esquena i, aquesta, ho va fer.

- Quina rosa tant especial! -va exclamar la Jordina en veu alta.

Es comença a posar emocionant. Seguiré observant un altre pètal.

I, amb molta cura, va agafar un nou pètal. Tornava a veure altra vegada aquella cova enfosquida i humida. Va veure com un senyor donava al noi pa i aigua. Una i altra vegada: per esmorzar, dinar i sopar. La Jordina es va fixar que ara estava més escanyolit. És clar, va pensar, no es pot viure només amb pa i aigua.

Cada vegada la Jordina estava més sorpresa i emocionada, no es podia acabar de creure tot el que estava veient en cada un dels pètals d’aquella rosa única.

I va prosseguir mirant un altre pètal. En aquest va veure com el drac, que portava la noia dalt de la seva esquena, es va dirigir cap unes muntanyes feréstegues. Durant molta estona va estar volant i la noia que portava uns prismàtics anava mirant i mirant racó per racó d’aquelles muntanyes amb boscos ben atapeïts de vegetació.

- Segurament deuen buscar la cova! -va murmurar la Jordina.

I després de molta estona de voleiar pel cel dibuixant cercles, talment com un voltor quan cerca algun animal mort que pugui amagar dins de la seva panxa, la noia va fer un senyal al drac i, aquest, va canviar el rumb i va anar cap on la noia li havia indicat.

La Jordina va agafar novament un altre pètal. En aquest va veure com el drac i la noia estaven dormint a recés entre dos grans arbres. El dia començava a despuntar i els dos es van despertar. Van iniciar una conversa i semblava que estaven dissenyant un pla. I és que a prop d’on eren, hi havia la cova on es trobava segrestat aquell noi simpàtic i escanyolit. De seguida, amb cautela, s’aproximaren a l’entrada de la cova. Un cop estigueren ben bé al davant, la noia va cridar:

- Senyor rei dels amagatalls, teniu una visita.

El rei sorprès va sortir del seu amagatall i en aquell precís moment, el drac va començar a treure pel nas milers i milers de bombolles de sabó que van embolcallar de dalt a baix aquell malvat personatge. Mentre això succeïa, la noia va entrar dins la cova i va poder alliberar el noi de la gàbia que l’havia tingut presoner tants dies. Els dos van sortir a corre-cuita cap a l’exterior i de seguida es van enfilar a l’esquena del drac i, els tres, van marxar deixant aquell malèfic barallant-se amb desenes de bombolles de sabó.

I la Jordina, va agafar una darrer pètal: els tres estaven descansant a l’era d’una bonica masia. Després va saber que el noi i el drac eren molt bons amics. El noi i la noia es varen enamorar i van decidir viure junts en aquella masia acompanyats pel drac que treia bombolles de sabó pel seu nas.

I aquella rosa, la rosa que havia trobat la Jordina, com totes les roses es va marcir al cap d’uns dies. I ella va voler deixar per escrit tot allò que havia vist en cada un dels pètals que la formaven i, és per això que ara, tu, has pogut llegir el misteri d’aquella rosa tan especial.

TONI MASSAGUÉ I CASALS

 
  • Calendar icon 23 abril, 2017
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*