Home   Blog   EL SENYOR REI DE MATALGRAM

EL SENYOR REI DE MATALGRAM

Senyor rei del Matalgram

ASSABORINT LA I MARATÓ DE CONTES: “Els drets de les nenes i els nens del nostre món”.

El Cesc Serrat ens va explicar el conte “El senyor rei de Matalgram” que és un conte popular català. Gaudiu-lo que és molt divertit!

MOLTES GRÀCIES, CESC,  PER LA TEVA COL·LABORACIÓ!

 

Vet aquí que una vegada hi havia un bon pagès que tenia un camp ple de cols, tomàquets i enciams.

Un bon dia el pagès va veure, allà, al seu camp, una llebre, orelles llargues i dents punxegudes, que tenia molta gana, i se l’hi menjava les cols, els tomàquets i els enciams…

- Ei, ei! Això no potser, aquesta llebre, em deixarà sense cap col, cap tomàquet i cap enciam….-va dir el pagès.

Però aquest pagès, com a  bon pagès que era, sabia que els gossos empaiten les llebres…i el pagès, que ja us he dit que era un bon pagès, sabia que el rei al seu castell tenia gossos….

I el pagès sense pensar-ho gens ni mica cap al castell va anar, tot cantant una cançó i picant de mans, una cançó que deia:

Senyor rei del matalgram,

una llebre tinc al camp

que em pastura la verdura

i s’em menja l’enciam.

En arribar al castell, el pagès va picar la porta i no obria ningú, va tornar a picar la porta…i ningú de ningú. I aquest pagès que tenia una veu molt clara, es va posar a sota de la finestra del castell i va dir amb una veu clara i neta:

- “Senyor rei, senyor rei que hem podríeu deixar els gossos…..”

I el senyor rei, tot traient el cap per la finestra li va contestar:

- Pagès, pagesot, els gossos ara esmorzen!

- Ara esmorzen? Senyor rei, m’en vaig cap a casa, tornaré  aquesta tarda quant no piqui el sol.

I així ho va fer, cap a casa se’n va anar…patrim, patram, patrim, patram….ui,ui, un cop arribat a casa,… la llebre que encara tenia molta gana, continuava menjant, cols, tomàquets i enciams,….

- Això no potser…aquesta llebre em deixarà sense cap col, cap tomàquet i cap enciam….corrents, el rei, corrents el castell, corrents els gossos…

I cap al castell va anar tot cantant i picant, aquella cançó que deia:

Senyor rei del matalgram,

una llebre tinc al camp

que em pastura la verdura

i s’em menja l’enciam.

Un cop arribat al castell es va posar de nou a sota de la finestra del rei, i l’hi tornar a dir amb la seva veu clara i neta:

- Senyor rei, senyor rei, si us plau que hem podríeu deixar els gossos…

I el rei , de nou, traient el cap per la finestra l’hi va contestar, amb una veu fosca i negre:

- Pagès pagesot, els gossos ara dormen!

- Ara dormen, -digué el pagès. Primer esmorzen i ara dormen?…Senyor rei, m’ em vaig cap a casa, tornaré dema al mati quant surti el sol…

I així ho va fer, cap a casa sen var anar…..patrim, patram, patrim, patram…

Ui. ui, ui,….aquell pobre pagès quan va arribar a casa…i va veure que la llebre se l’hi havia menjat totes les cols, tots els tomàquets i tots els enciams… el pobre pagès es va posar a plorar… i conten i expliquen, que aquell any va passar molta gana.

Però vet aquí que un bon dia mentres el pagès estava de nou treballant el seu camp es va trobar tres monedes d’or, ell que si que les va agafar, se les va posar a dins d’una petita butxaca….i se’n va anar cap a la ciutat…i allà amb les tres monedes d’or es va comprar tres magnífics gossos… i l’any següent, al camp del pagès l’hi varen créixer, cols, tomàquets i enciams gegants!!!

El rei quan ho va veure va quedar amb un pam de nas i es va morir de l’ enveja que tenia.

I aquell pagès mai mes va passar gana i mai mes va d’haver de cantar n’hi picar aquella cançó que deia:

Senyor rei del matalgram,

una llebre tinc al camp

que em pastura la verdura

i s’em menja l’enciam.

 

I vet aquí aquest conte contat i una mica cantat, aquí s’ ha acabat.

 

 

 
  • Calendar icon 16 febrer, 2013
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*