Home   Blog   JA VEUREM QUÈ ENS PORTA EL TEMPS (#conteamagat 4)

JA VEUREM QUÈ ENS PORTA EL TEMPS (#conteamagat 4)

Fa molts anys, en temps de l’emperador Tang, en un racó de la vall del riu lang-Tsé, un dels rius més cabalosos de la Xina, vivia una família de llauradors. Eren treballadors, i molt honrats. Amb el seu esforç i amb l’ajut d’un canal de regadiu que sortia de lang-Tsé, en tenia prou amb les collites que obtenien per viure sense dificultats.
Un dia en Wang-Txú, el fill de la família, va entrar casa cridant:
- Pare, el cavall bai s’ha escapat, l’hem perdut. Com podrem treballar el camp i portar les verdures i els cereals fins al mercat de la ciutat? Quina desgràcia!
El pare, que era un home humil, però savi i enginyós, li va respondre:
- Calma, fill meu. Per què dius que és una desgràcia? Sembla una mala notícia, però ja veurem què ens porta el temps.
Al cap de poc temps el cavall va tornar acompanyat d’una formosa euga salvatge. L’alegria del noi va ser doble: havien recuperat el cavall bai i tindrien una nova ajuda per a la feina.
- Quina sort que hem tingut, pare! Ara tindrem dos cavalls treballant als camps i en el transport –va exclamar el jove amb entusiasme.
- Per què dius que és una sort? Sembla una bona cosa, és clar; però ja veurem què ens porta el temps –va dir novament el pare mirant cap al lluny.

 

images

 

Un matí en Wang-Txú va voler muntar l’euga per anar a fer un passeig per l’horta, però a penes havia fet unes passes que l’animal, que no estava avesat a sentir el pes de cap genet al damunt, es va encabritar, va fer un bot i el noi va caure del cavall a terra.
Un dolor mol fort a la cama dreta li va fer témer el pitjor: se l’havia trencada.
- Quina mala sort! Hauré d’estar unes quantes setmanes amb la cama enguixada i no podré treballar al camp. Quina desgràcia més gran! –gemegava en Wang-Txú estirant-se dels cabells.
- Per què dius quina mala sort? Per què ho consideres una desgràcia? Que el desànim no et venci, fill meu –li repetia el seu pare-. Ja veurem  què ens porta el temps. Els déus escriuen recte amb línies tortes.
L’emperador Tong, que era un sobirà valent i ambiciós, va entrar en guerra amb els reis veïns per apoderar-se de les seves terres i augmentar d’aquesta manera el seu poder i riquesa. Les patrulles de soldats recorrien les ciutats, pobles i viles per reclutar tots els joves aptes per a la guerra i allistar-los a l’exèrcit imperial!
Van arribar també al racó de la vall del riu lang-Tsé i van trucar a la porta de la casa de la família Txú mentre prenien el menjar del migdia.
Van veure el vell pare i van pensar que, tenint en compte la seva edat, ja no era útil per a les armes.
- Tu, noi, aixeca’t i vine amb nosaltres. Sa majestat et necessita perquè serveixis les tropes imperials. Agafa el farcell amb una mica de roba i segueix-nos –van cridar els soldats a en Wang-Txú en veure’l estès al llit. Aquest els va ensenyar la cama encanyada i enguixada.
- Mireu com està la meva cama. No només seria de poca utilitat per a les host de l’emperador, sinó que seria un destorb. No puc caminar si no és amb crosses. Almenys he d’estar fent repòs durant un mes. Us demano que em deixeu estar a casa meva. Resaré als déus immortals per l’èxit de les campanyes de l’emperador.
Els soldats no van tenir més remei que deixar-lo en pau. Van prendre provisions de boca, menjar i beure que la família Txú els va subministrar, i se’n van anar cap a d’altres viles de la vall.
- Te n’adones, fill meu? –li va dir el pare quan els soldats havien marxat-. Ja has vist què porta el temps. De vegades el que és bo es tornar dolent, i el que es dolent , bo.  Cal esperar sempre el dia de demà. Aleshores descobrirem la recta escriptura dels déus.

 

CONTE POPULAR XINÉS

 
  • Calendar icon 16 octubre, 2016
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*