Home   Blog   LA TORTUGA, EL CAIMAN I L’HIPOPÒTAM

LA TORTUGA, EL CAIMAN I L’HIPOPÒTAM

Una tortuga que vivia a la jungla es queixava de la seva situació i deia: “sempre em trepitgen, ningú no em saluda. Què s’han cregut? Què potser es pensen que no sóc ningú, jo, aquí? Me’n vaig a trobar l’hipopòtam, ja ho veuràs.”

- Hola hipopòtam, bon dia.

- Baah! fuig d’aquí, petita puça, no sigui que et trepitgi sense voler, -li va dir.

Se’n va tota enfadada a veure el senyor Caiman, que estava vora el riu i li diu: “Hola, caiman, bon dia amic meu.”

- Jo, amic teu, tan petita i de nyigui-nyogui? Fuig, fuig, no sigui que t’esclafi sense voler.”

- “Mira quins fums! Què s’han cregut? Ara veureu si sóc tan petita.” -es va dir la tortuga.

Se’n va i agafa una corda ben llarga i gruixuda, d’aquelles de paleta i també unes tisores i amb tot això, se’n torna a veure l’hipopòtam i li diu:

- Vols jugar-te que tinc més força que tu? Vols fer una prova?

- Una prova amb tu? -va dir l’hipopòtam. Apa, apa, no em vinguis amb romanços.

- No, no, que t’ho dic de debò -va fer la tortuga. Mira, aquí duc una corda, tu n’agafes un cap i jo agafaré l’altre, estirem ben fort i a veure qui pot més. Si de cas es trenca vol dir que tenim la mateixa força. Té, pren aquest cap, ara anem a dormir, i demà a punta de dia, et faré una petita estrebada que vol dir que estem a punt. D’acord?

- Entesos -va dir l’hipopòtam- amb aquella veu ronca que tenen ells.

A poc a poc, en el capvespre de la selva, ple de crits estranys de feres i ocells exòtics, va anar a buscar el senyor Caiman a la vora de l’aigua…

- Hola Caiman.

- Què vols petita puça?

- Et vinc a desafiar en una prova.

- Ah, sí? Que ho dius potser de broma?

- No, no, que ho dic ben de debò. Mira, aquí duc un cap de corda, jo em quedo amb l’altre i demà a punta de dia estirarem, i ja veurem qui té més força.

- Però estàs tocada del bolet! -va dir el caiman.

- No t’ho creguis pas, el que passa és que vull acabar amb aquesta meva situació. Què us heu cregut? Jo tinc tanta força com vosaltres i m’he de fer respectar, diantre! T’hi avens?

- Bé, bé, si tant ho desitges, fet, però no em vinguis després fent la ploramiques.

- D’acord -va dir la tortuga-. Recorda-ho: demà, a punta de dia et faré una petita estrebada com a toc d’atenció. Adéu i bona nit, i… bona sort!

La nit, fosca com la gola del llop, va caure sobre la selva. Les aus xisclaven de tant en tant, el lleó roncava fort i les boes, aquelles serpotes tan llargues, semblaven talment cordes de vaixell plegades en rotllana.

L’endemà, la llum va entrar, a poc a poc, en l’atapeïda i frondosa selva. La tortuga -ja us podeu figurar- més múrria que una mostela, havia donat, dissimuladament, un cap de corda a l’hipopòtam i l’altre al caiman.

Sense perdre temps, pica estrebada a cada banda i espera.. Era el toc d’atenció convingut. L’un i l’altre estiren fort i més fort, i vinga a estirar… No se’n sabien avenir. En el moment que la corda estava d’allò més tibant, la tortuga agafa les tisores i…CLAC! Talla la corda pel mig. Quina patacada!!! Quins ais i uis… Van caure a terra tots dos, camatrencats, colltorçats, closcaferits… Jo us ho podeu figurar.

Al cap de poc, la tortuga se’n va a veure l’hipopòtam i li diu:

- Que em saludaràs? Que em donaràs el bon dia?

- Oh i tant! Oh i tant! senyora tortuga.

Se’n va a veure al caiman.

- Què caiman?

- Uff! No m’ho pensava pas que fossis tan forta. Qui ho havia de dir…

D’aleshores ençà, mai més no van riure. I la tortuga es passejava entre ells amb el cap ben alt, vaja, no massa alt, perquè la closca no li ho permet.

CONTE POPULAR DE L’ÀFRICA

Adaptació de Miquel Raventós i Xesco Boix

 
  • Calendar icon 5 febrer, 2017
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*