Home   Blog   QUE SE N’HA FET DEL NADAL?

QUE SE N’HA FET DEL NADAL?

Aquell dia la Laia havia acompanyat la mare al supermercat. Calia fer la compra setmanal i d’aquesta manera oblidar-se per uns dies d’anar comprant cosetes.

La Laia, en una mà, duia la llista de totes aquelles coses que calia anar buscant i posant al carret i, a l’altra, un llapis per anar ratllant-les.

De cop i volta es va aturar i bocabadada va preguntar molt estranyada a la seva mare:

- Mare, ja es poden comprar polvorons i torrons? Però si tot just hem celebrat la Castanyada i per Nadal encara falten molts dies!
– Sí, filla, sembla que els venedors tenen por de fer tard.
– No ho entenc, va dir la Laia.
– Ja t’ho explicaré a casa -li va dir la mare. Ara acabarem de fer la compra que ja no falta massa.

Holly

L’Albert, que era el germà de la Laia, havia anat amb el seu pare a comprar unes sabates. Aquell dia a l’escola, jugant al pati, les havia trencades, les velles. L’Albert es fixava molt amb les coses, amb tot el que l’envoltava i, és clar, de seguida va observar alguna cosa que el sorprenia:

- Pare, quant falta per a què sigui Nadal?
– Buff, encara falta força. Recordes que abans d’ahir varem celebrar la Castanyada? Doncs, queden exactament quaranta cinc dies.
– Uau!!! Quants dies.
– I, pare, com és que si falta tant les llumetes de Nadal ja estan penjades pels carrers?
– No ho sé, potser els comerciants tenen por de fer tard.
– No ho entenc -va dir l’Albert.
– Ja t’ho explicaré a casa -li va dir el pare. Mira, ja hem arribat a la sabateria.

La Neus, la més petita dels tres germans, mentre la Laia era de compres amb la mare i, l’Albert amb el pare, havia anat al parc amb l’àvia Teresina. Mentre es gronxava en el seu gronxador preferit, veia que passava força gent de pressa amb grans paquets, a munt i avall. Ella estava una mica sorpresa, no acostumava a veure tanta gent tan i tan carregada.

- Àvia Teresina, per què la gent va tan carregada amunt i avall?
– No ho sé, filleta meva. Potser porten algun regal a alguna persona estimada que compleix un any més de vida…
– Ah, és clar! -va exclamar la petita Neus.

Mica en mica, les tres parelles, van anar arribant a casa. Els nens es posaren a jugar. El pare i l’àvia Teresina van començar a preparar el sopar.

christmas decoration with pinecone in basket isolated on white

 

- A taula, nens, aneu a rentar-vos les mans. A sopar mare! -va cridar el pare.

Ja eren tots entaulats. La sopa era molt calenta i calia esperar una mica, així que la mare va encetar una conversa:

- La Laia i jo ja hem vist polvorons i torrons al supermercat, però no n’hem comprat perquè encara falta força dies per les festes de Nadal.
– És veritat – va dir la Laia. M’ha estranyat molt que ja els estiguin venent.
– I jo i el pare, hem vist molts carrers engalanats amb els llums de Nadal.
– I jo, quan he anat a jugar al parc amb l’àvia Teresina, he vist molta gent que traginava grossos regals, almenys m’ha semblat que eren grossos.

- Ai, fillets, meus -va interrompre l’àvia. Quan jo era una nena, la gent anava més tranquil·la, esperàvem el Nadal d’una altra manera. Alguns desitjaven retrobar-se amb els familiars que vivien més lluny, altres desitjaven gaudir de la família i preparar una bona escudella de galets amb carn d’olla, altres… El Nadal es vivia a dins de les cases, no tan al carrer. A mi no m’agrada el Nadal d’ara. Sembla que si no es fa el gran dinar no és Nadal; que si no fas regals importants, no serà un bon Nadal; que si no… I no es parlava del Nadal tan abans d’hora. Ara quan arriba el Nadal ja penses en com et vestiràs pel Carnestoltes i aquesta diada familiar tan entranyable s’esfum com si res i no es gaudeix. És una pena!

 

I PER A TU, QUÈ ÉS EL NADAL?

Toni Massagué i Casals
Novembre 2016

 
  • Calendar icon 6 desembre, 2016
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*