Home   Blog   Vint-i-dosè #conteamagat: “L’AVET PETIT”

Vint-i-dosè #conteamagat: “L’AVET PETIT”

Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d’un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.
- Snif, snif – plorava – no m’agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els arbres tenen les fulles més boniques que les meves.
I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d’adormir-se, desitjava:
- M’agradaria, m’agradaria tenir les fulles d’or!
L’endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d’or.
- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d’or!
Però tan boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:
- Snif Snif – plorava – Ja no vull fulles d’or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques!
Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l’endemà, al despertar-se:
- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre!
Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.
- Snif Snif – plorava de nou el petit avet – Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes.
I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l’endemà, al despertar-se:
- Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques!
Però per davant va passar un ramat d’ovelles.
- Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té
I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.
- Snif, Snif – tornava a plorar el petit avet – no vull ni fulles d’or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles.
I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d’agulla. I així fou quan, l’endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.
I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d’aixopluc a tots els animalets del bosc.

ORIGEN DESCONEGUT

 
  • Calendar icon 24 setembre, 2017
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*