Home   Blog   Vint-i-unè #conteamagat: XISPETA, LA GOSSA D’ATURA

Vint-i-unè #conteamagat: XISPETA, LA GOSSA D’ATURA

Xispeta era el nom que el Martí havia posat a la seva gossa preferida. Aquesta era filla del Llamp i de la Lluna. El Llamp havia estat campió de Catalunya, en diverses ocasions, del concurs de gossos d’Atura. El seu nom feia referència a l’agilitat i la velocitat que aquest havia tingut quan era jove.
El Llamp començava a fer-se gran, és per aquest motiu que el Martí es va decidir a començar a preparar la Xispeta amb l’objectiu que aquesta es pogués convertir en el relleu del Llamp.
El primer que se li va ocórrer va ser que quan anés a participar en algun concurs amb el Llamp, s’emportaria la Xispeta per a que s’anés familiaritzant amb aquesta mena d’activitats i li pogués explicar en què consistien cada una de les proves.
I així va ser, el primer diumenge d’agost, en Martí guarnit de pastor, acompanyat pel Llamp i la Xispeta es dirigiren a Prades, poble situat a la serra que porta el mateix nom a la comarca del Baix Camp. Allí la Xispeta es va situar en un lloc estratègic des del qual podia observar perfectament l’evolució de cada un dels gossos participants. Fins i tot, també va observar l’actuació del seu pare, és clar. Per cert, va ser el gos guanyador en aquella edició.

 

Llamp

Ella es va fixar molt bé en els diversos moviments dels gossos. Observava les estratègies que cada gos utilitzava. De quina manera feien cas al pastor i executaven les seves ordres. Com calia solucionar els problemes habituals com per exemple quan una de les ovelles del ramat s’encarava al gos… Diuen que una manera d’aprendre és fixar-se en com fan les coses els altres; la Xispeta aprenia moltes coses observant l’evolució de cada un dels gossos participants.
Al cap d’unes dues setmanes, el Martí va anar a participar al concurs que es feia a Llavorsí. Carregà el Llamp i la Xispeta al carruatge del cotxe i marxà cap a la comarca del Pallars Sobirà. La idea era la mateixa, volia que la Xispeta anés coneixent l’ambient que es respira en un concurs d’aquestes característiques, que s’anés fixant en les diverses proves que es proposaven, en els diferents moviments que realitzaven els gossos  en cada un dels exercicis…
Semblava que la Xispeta s’ho passava d’allò més bé. Atentament, seguia el fer de cada un dels gossos. Novament, el seu pare va ser el guanyador aquesta vegada. En Martí estava molt content del resultat aconseguit però percebia que en Llamp cada vegada realitzava els exercicis amb menys precisió. Era un símptoma de la seva edat: en Llamp, malgrat seguia guanyant els concursos, s’envellia.
Per en Martí, participar en concursos de gossos d’atura era un entreteniment personal. Així que va decidir inscriure’s amb el Llamp en el de Castellar de N’Hug, al Berguedà, allí on neix el riu Llobregat. Aquest concurs, a més a més, tenia l’encís i l’al·licient que era de caire internacional.
Novament prengué el cotxe i s’emportà el Llamp i la Xispeta. Aquesta ja sospitava on la portava el Martí. La idea la motivava molt. Tornaria a respirar l’aire d’un concurs d’aquestes característiques i somniava en el moment que en Martí es decidiria a entrenar-la. De moment, però, ella seguiria guaitant molt i segur que aprendria noves coses.
En Llamp va fer una bona actuació però ja no va ser el guanyador, va quedar en segona posició. En Martí, però, seguia molt content i orgullós del seu bon amic.

 

Xispeta

I al setembre va participar en el concurs que s’organitzà a Ribes de Fresser poble de la bonica comarca del Ripollès. Com les darreres vegades es va inscriure amb el Llamp i s’emportà, com no podia ser d’una altra manera, la Xispeta. Ella, sempre parava esment al que passava davant els seus ulls. Observant i aprenent.
Aquesta vegada no hi va haver la sort necessària, el Llamp no va quedar classificat ni entre els tres primers. En Martí ja ho tenia clar, la Xispeta havia de rellevar el seu pare. Aquest cop se’l veia més cansat i és que l’edat tampoc perdona els gossos. En Martí, però, estava molt i molt orgullós del Llamp.  Mai n’havia tingut un de tant bo, de gos d’atura, i això que a la seva edat, n’havia criat uns quants.
Ara, en Martí, tenia un any per endavant per entrenar la Xispeta. Es faria ajudar pel Llamp, és clar. Dissabtes i diumenges aprofitaven per fer els entrenaments. La tècnica que utilitzava en Martí era el moviment dels seus braços i els xiulets. Només amb aquestes dues coses es comunicava amb la Xispeta, és clar que de moviments de braços n’hi havia tot un repertori, igual passava amb els diversos tipus de xiulets.
Aquest va ser el primer pas, fer entendre a la Xispeta què volia dir cada un dels moviments i dels xiulets. Mica en mica, la gossa els va anar integrant dins el seu caparró. Després d’unes setmanes ja els reconeixia tots. No hi havia cap dubte, era una gossa eixerida i molt llesta, digna descendent del Llamp.
Posteriorment, en un dels seus camps de pastura, en Martí va simular la situació en que un gos es troba quan participa en un dels concursos. Va preparar el material per realitzar cada una de les proves. Primer, varen practicar la prova de les banderoles de colors clavades amb un pal cada una d’elles a terra. Es tractava d’exercitar la Xispeta per a que passés entre elles sense deixar-se’n cap, tot fent un eslàlom. Quantes més en passés més punts tindria. En Llamp es va convertir en la mà dreta del Martí. El campió ho feia primer mentre la Xispeta s’hi fixava. Les primeres vegades, la gossa se’n deixava alguna, és a dir, passava de llarg d’alguna banderola. Mica en mica va anar millorant fins que finalment, ho feia bé dibuixant una bonica ziga-zaga.
En la segona de les proves ja intervenia un petit ramat de quinze ovelles. Calia anar a buscar-les al fons del camp, després dirigir-les cap un dels dos parells de tanques que es trobaven en cada un dels laterals del camp. Cada parell de tanques estaven separades per uns dos metres de distància i l’objectiu de la prova era fer passar tot el ramat per entre elles dues.
Aquesta segona prova ja era més complexa, no només per la Xispeta, també pel Martí. Ara hi havia un tercer component que eren les ovelles i el seu comportament: aquest és molt curiós ja que la seva tendència és sempre anar el més juntes possible i que cap membre del ramat es separi, és un mecanisme de defensa de grup. Això era un avantatge i un inconvenient alhora. La Xispeta se n’adonà de seguida. També observà que en cada ramat hi ha una o dues ovelles que el dirigien i si aquestes anaven cap a un costat o altre, la resta les seguien. Aquesta manera de fer, a voltes anava bé, altres era una dificultat afegida.
Però mica en mica, després de setmanes d’entrenament, la prova per la Xispeta cada cop resultava més senzilla. I en Llamp se’l veia content perquè segurament s’adonava que la seva filla podria ser una futura campiona com ho havia estat ell no feia massa temps enrere.
Quan la segona prova la varen tenir força consolidada, va ser el moment de passar a la tercera i definitiva que consistia en fer que la gossa anés a buscar el ramat situat al fons del camp, conduir-lo per un dels laterals del camp, després dirigir-lo cap al davant del pastor situat al lloc des del qual donava les ordres i observava l’evolució de la gossa, fer entrar el ramat dins un cercle pintat a terra i després, d’estar-hi cinc segons a dins, portar el ramat cap a la cleda, fer-lo entrar i després treure’l.
Sens dubte aquesta era la prova més difícil i complexa, a més calia realitzar-la en un temps estipulat que les normes de cada concurs establia.
En Martí, la Xispeta i el Llamp encara disposaven d’uns mesos per seguir l’entrenament i, sobretot, treballar dur amb la tercera prova. El primer concurs seria al mes de juliol a Osseja, un municipi de l’Alta Cerdanya a la Catalunya Nord.
S’hi varen inscriure. Arribà el dia. Tant la Xispeta com en Martí estaven nerviosos, seria la primera vegada que la gossa concursava. I ho va fer molt i molt bé. Va quedar en tercer lloc. En Martí estava pletòric.
I després vingué el concurs de Canillo a Andorra. I allí al Xispeta va quedar segona.
I al cap d’uns dies, el concurs de Prades, i la Xispeta va quedar primera.
I després els concursos de Castellar de n’Hug, de Ribes de Fresser i de Castellterçol… i la Xispeta es va consolidar com una gran campiona.
I, el Llamp i el Martí, eren feliços de la feina feta amb Xispeta.

 

Toni Massagué i Casals

 
  • Calendar icon 10 setembre, 2017
  • Category icon Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*